divendres, 31 de maig del 2013

APPS SOM-UP



Carme Roig, Olga Fontova i Carme Dalmau, logopedes del CREDAC han participat en tres sessions formatives a través de l'associació SOM UP (www.som-up.org). 

Hem compartit coneixements i noves experiències al voltant de l'IPAD, amb professionals i, principalment, amb pares molt involucrats en l'aprenentage dels seus fills amb sindrome de down. Aplicacions educatives que ens poden ajudar amb els nostres alumnats. 

Probablement, al setembre es tornaran a fer les tardes APP.

enllaços: 
- Document recursos competència matemàtica
- Document recursos competència lectoescriptura


Enllaç a inscripció segona edició TARDES APP,





dimecres, 29 de maig del 2013

EL REPTE DE LLEGIR COMPRENSIVAMENT

Ahir dimarts, a la seu del CREDAC Dolors Quinquer, professora de l'ICE de l'Autònoma, va fer la segona xerrada trimestral: "El repte de llegir comprensivament".

La seva exposició es va centrar en l'anàlisi de l'estat de la qüestió, la situació de l'alumnat espanyol i català a les proves externes PISA i d'altres avaluacions, el Pla d'impuls a la lectura, endegat pel Departament d'Ensenyament i finalment, va destacar les propostes metodològiques per facilitar l'aprenentatge i ús de la lectura així com alguns suggeriments per a treballar dins de l'aula (procediment lector, hipòtesis, inferències, metareflexió, etc).
El proper 28 de Juny,es farà la tercera xerrada centrada en els problemes de l'accès a l'escriptura.


PARTICIPACIÓ AL PROGRAMA INTERXARXES DEL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ

El divendres, 24 de maig, Teresa Hernandez, logopeda del CREDAC, va participar al "Seminari d'Anàlisi de casos: Entrades i sortides dels casos" en el Programa Interxarxes.
L'acte es va celebrar dins del Programa Interxarxes del districte d'Horta-Guinardó, en el marc de la reunió de la Comissió Plenària, al Centre Civic Taxonera.




PARTICIPACIÓ DEL GRUP DE TREBALL DE PROTOCOLS A LA FACULTAT BLANQUERNA

El passat dijous 23 de maig, el Grup de Treball de Protocols, format per Maria Arencibia, Carme Casas, Raquel Garcia, Dolors Iglesias, Gloria Longas, Núria Segura i Maria Luisa Olloqui, va ser convidat a participar a la taula rodona "Protocols d'avaluació del llenguatge infantil en el context escolar,"amb la presentació dels protocols logopèdics del CREDAC Pere Barnils.

La intervenció va tenir lloc a la Facultat de Psicologia i Ciències de l'esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull

divendres, 24 de maig del 2013

L'ESCOLA TRES PINS, A "ÒPERA EN TEXANS"


El passat dia 20 de maig, Canal 33 va a tornar a emetre el programa d'Òpera en Texans, dedicat a Beethoven, enregistrat a l'Escola Tres Pins de Barcelona amb la participació de l'alumnat sord.
El podeu tornar a veure al següent enllaç:



  
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4018290



dimecres, 15 de maig del 2013

QUÈQUICOM: EL MIRACLE DE SENTIR-HI






El Programa de Canal 33 Quèquicom, va emetre ahir nit el capítol: "El miracle de sentir-hi". Afegim la nota publicada a la seva web per l'equip editorial del programa. Podeu veure el programa en aquest enllaç:




Escrit per: Equip Editorial 
 Georgina Pujol presencia el moment en què activen l’implant coclear que el Dr. Orús va posar a Aurora Rodríguez a l’Hospital de Sant Pau, que hi torna a sentir després de vuit anys de sordesa absoluta.
Marta Capdevila, il·lustradora de “Les Tres Bessones”, ja va passar per aquesta experiència. Als 38 anys va poder sentir la veu dels seus fills i ho va reflectir en un conte. El seu fill Marcel viu la sordesa sense cap limitació. Ell porta dos potents audífons, com altres nens de l’escola Tàber, que pot desconnectar a voluntat. Des de plató, Jaume Vilalta explica com és l’oïda interna i permet als espectadors poder sentir una frase tal com la senten els qui porten un implant.

L’orella és un òrgan molt fi. Té un marge dinàmic d’un bilió (un 1 seguit de dotze zeros). Això vol dir que té una sensibilitat extraordinària, però al mateix temps és un òrgan molt delicat.
 

L’anatomia de l’orella
El presentador Jaume Vilalta explica el funcionament de l’orella. La part exterior de l’orella està formada pel pavelló auricular, concentra el so i el canalitza cap al conducte auditiu. En aquest conducte es forma una ona plana que impacta al timpà, una membrana prima que aïlla la part interna de l’orella de l’exterior. El timpà transmet les vibracions de l’aire als ossos òtics (el martell, l’enclusa i l’estrep). Aquests ossos piquen a la porta de la còclea, l’autèntic sensor d’àudio.
 

La còclea, un sensor prodigiós
La còclea és una espiral tan petita com un cigró, d’uns 35 mm de diàmetre, com el tap d’un bolígraf tipus “Bic”, i està plena de líquid. És tan delicada que està blindada per un càpsula òssia, i aquesta, al seu torn, protegida pel crani. A l‘interior de la còclea hi ha l’òrgan de Corti, que té una forma similar a una llengüeta. L’òrgan de Corti presenta un gruix diferent al llarg de la seva longitud i al seu interior hi ha fins a 25 mil sensors que són grups de cèl•lules ciliades. Les d’un extrem estan especialitzades en els sons greus i les de l’altre extrem en els aguts.
Quan els ossos òtics piquen sobre la finestra oval, transmeten la vibració al líquid, que envolta l’òrgan de Corti, i es forma una ona estacionària. Aquesta ona genera punts de pressió en llocs diferents segons la freqüència del so que arriba. La pressió exercida als diferents punts de l’òrgan de Corti es detectada per les cèl•lules ciliades, les encarregades d’excitar el nervi de l’oïda.
 
Aquestes cèl•lules són molt sensibles, els sons massa forts les van trencant i no poden regenerar-se. Així doncs, sentir un so molt fort de manera habitual pot provocar sordesa. Podria ser comparat amb un camp de gespa: quan el trepitgem de manera ocasional, pot recuperar-se, però si hi muntem un concert de rock quedarà inservible.
 
(???)fins a alliberar-se per la finestra rodona.

Com funciona l’implant
Jaume Vilalta i la pianista Marta Millà comparen la còclea amb un piano: els sensors de l’òrgan de Corti serien les tecles, i el nervi les cordes que hi ha dins, la caixa del piano. Si fallen els sensors, és com si el teclat no funcionés, no arriba cap informació del món exterior, malgrat que funcioni el nervi. Aquest problema pot solucionar-se amb un implant coclear. L’implant es col•loca a l’interior de l’òrgan de Corti i estimula directament el nervi. Actualment poden tenir fins a 22 elèctrodes. Cada elèctrode estimula una àrea àmplia de cilis: “Sentir-hi amb un implant -diu Jaume Vilalta- és com tocar les cordes d’un piano amb els punys”.
 
Cada elèctrode de l’implant correspon a un canal de freqüència determinat i junts formen el so que sentirà una persona sorda. Al plató en sentim una reproducció, tal com diu el presentador: “encara que per a nosaltres sembli la veu d’un robot, per a ells és com música celestial”.

divendres, 10 de maig del 2013

PASSI DE PEL·LICULES


El Dimarts 30 d’Abril  i  7 de Maig, a la seu del CREDAC, es va fer el passi de  pel·licules.: “Oblidant a Nonot”, dirigida per Pablo Garcia i “Vidas Sonoras”, dirigida per Wilson Osorio, per als professionals del centre. Ambdues estan relacionades  amb les pèrdues auditives i la comunicació. Es tracta de visions artístiques o documentals pròpies dels seus respectius autors i que d’alguna manera tenen a veure amb la tasca i/o l’alumnat del CREDAC.


VISITA PROFESSORS D’UNIVERSITAT DE TUZLA (BÒSNIA)




El divendres, 10 de Maig, un grup de professors d’Universitat de Tuzla (Bòsnia) relacionats amb l’Educació Especial ha visitat el CREDAC en companyia, entre d’altres de Ramón Coma i Susana Vicente, del Centre de Recursos Joan Amades (ONCE).





dijous, 9 de maig del 2013

ASSESSORAMENT SOBRE EL DISCURS NARRATIU

A l'Escola Proa de Sants, les logopedes del CREDAC ( Elisa G., Carme M. i Mercè B).junt amb les professores d'Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària estem realitzant un grup de treball sobre el discurs narratiu i la preparació del text narratiu.
Es curs es va iniciar el mes de gener i finalitzarà aquest mes de maig.